La revista degana en valencià

La importància religiosa del número quatre (IV). Hòmens i dones a les petxines eclesials

07/02/2022

La predilecció pel número quatre [ací, ací i ací] es posa també de relleu en els conjunts icònics situats on se sostenen les cúpules o els cimboris eclesials, les petxines[1].

ELS MOTIUS HABITUALS EN LES PETXINES

El cristianisme és en origen un híbrid de judaisme i hel·lenisme; i en consonància manté encara un  fort component  androcèntric ‒i en bona part misogin‒ a causa del pes semític original, més tard reforçat per la influència indoeuropea greco-llatina[2].

Eixe component queda reflectit en una major representació d’hòmens en el panteó i en el santoral. Raó per la qual les seues representacions predominen en les quatre bases de les cúpules de les esglésies, les petxines.

En serien exemples representatius:

* Els grans Pares-Doctors de l’església occidental: Sant Ambròs de Milà[3] (s. IV; festivitat el 7 de desembre); Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V; 28 d’agost), Sant Jeroni d’Estridó[4] (s. IV-V; 30 de setembre) i  Sant Gregori el Magne (s. VI; 3 de setembre).

* Els evangelistes: Mateu (festivitat el 21 de setembre), Marc (25 d’abril), Lluc (18 d’octubre) i Joan (27 de desembre).

* Les icones alades dels evangelistes, el tetramorf: l’home en Mateu, el lleó en Marc, el bou en Lluc i l’àguila en Joan. N’és un bon exemple la catedral de València, on el conjunt d’evangelistes amb el seu tetramorf ornen les petxines del cimbori octogonal situat a la base de la cúpula.

O fins i tot a la recent cúpula de l’ermita del Calvari, a Xàbia (la Marina Alta).

Cúpula de l’ermita del Calvari, a Xàbia. Petxines amb els quatre evangelistes, obra de José Luis Gayá. Font: La Marina Plaza.

Els quatre evangelistes. Detall de les petxines de la cúpula de l’ermita del Calvari, a Xàbia. José Luis Gayá. Font: La Marina Plaza.

O, encara que no es tracta de petxines, a les agulles de la Sagrada Família dedicades als evangelistes amb el seu tetramorf.

* També es poden trobar tètrades dedicades als profetes majors de l’Antic Testament: Isaïes (festivitat el 6 de juliol), Jeremies (7 de maig), Ezequiel (10 d’abril) i Daniel (21 de juliol). En seria el cas de la capilla de Nuestro Padre Jesús Nazareno (marrajos[5]), de Cartagena. I, encara que no són petxines pròpiament dites sinó triangles en el sostre tenim el cas de la volta de la Capella Sixtina, on figuren aquests quatre profetes majors en imatges de mida més que notable.

* També es poden considerar una tètrada als tres arcàngels (Miquel[6], Gabriel[7], Rafel) i l’Àngel custodi[8], visibles entre altres llocs a les petxines del santuari de la Virgen de Araceli, de Lucena (Córdoba, Andalusia).

* Una altra forma de decorar els quatre cantons de la cúpula consisteix a incloure-hi els patrons de la ciutat; com a la catedral de Parma (l’Emilia-Romagna, a Itàlia), que tot i estar dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu (Assunzione della Vergine), lloa en les petxines a quatre hòmens: Sant Joan Baptista[9], Sant Hilari (Sant’Ilario) de Poitiers, Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bernat di Uberti.

 

LES DONES EN LES PETXINES I A LA CAPELLA SIXTINA

Tot i que més rarament, hi ha exemples en què sobresurt la presència de les dones o d’advocacions marianes.

* Podríem considerar així els avatars de la Mare de Déu com el naixement (festivitat el 8 de setembre), l’Assumpció[10] (15 d’agost), la coronació[11] (22 d’agost) i la Immaculada Concepció o Puríssima (8 de desembre); en seria el cas de les petxines de l’ermita de San Juan a Almagro (Campo de Calatrava, Ciudad Real, Castilla la Mancha).

* En la volta de la Capella Sixtina es troben, tot i que no en petxines pròpiament dites, quatre sibil·les: líbia, cumana, dèlfica i eritrea.

 

Sibil·la de Delfos. Miquel Àngel. Capella Sixtina.

 

Tot i que no formen part de la mitologia jueva sinó més aïna de la grecollatina, la tradició cristiana ha interpretat que en alguns dels seus cants s’anunciava la vinguda d’un nen destinat a salvar el món; i per això en la nit de Nadal s’interpreta a moltes poblacions[12] el Cant de la Sibil·la[13], patrimoni de la Humanitat, que es canta en català i amb melodia gregoriana molt antiga.

 

Anuncia d’El Cant de la sibil·la, a la Catedral de València.

* També es poden trobar algunes col·leccions de dones rellevants; però no de santes de l’era cristiana sinó d’heroïnes jueves de l’Antic Testament, precristià. Parlem-ne.

HEROÏNES JUEVES A LES PETXINES D’ESGLÉSIES CRISTIANES

Al migjorn valencià hi ha un parell d’esglésies on les petxines contenen personatges bíblics femenins. Eixes esglésies són les de la Mare de Déu de Gràcia, a Biar (l’Alt Vinalopó) i la de la Mare de Déu de la Salut, a Onil (la Foia de Castalla-l’Alcoià).

Tant l’església biaruda (de Biar) com la colivenca (d’Onil) tenen en comú a tres dones rellevants de l’Antic Testament, Judit, Ester i Rut (en la Vulgata, Judith, Esther i Ruth). Difereixen, però, en la quarta: la de Biar opta per Jael[14] i la d’Onil per Rebeca.

La tria resulta com a mínim sorprenent ateses les dispars característiques de les dones triades, i que resumim en el següent requadre ordenades segons la data de la seua festivitat:

Personatge Judit

(6 maig)

Rut[15]

moabita

(4 juny)

Rebeca

(23 setembre)

Ester[16] / Isthar

“llumenera”

(8 desembre)

Jael[17]

Característiques matadora d’Holofernes acollidora de Noemí, sa sogra, jueva esposa d’Isaac i mare de Jacob o Israel salvadora dels jueus durant el regnat de Xerxes matadora

de Sísara

Mare de Déu de Gràcia, BIAR X X   X X
Mare de Déu de la Salut, ONIL X X X X  

 

Això obri la porta a un tema ben interessant, el de les heroïnes jueves en l’Antic Testament i la seua incorporació ‒i aculturació‒ en l’imaginari  cristià.

Però, d’això, parlarem un altre dia.

[1] S’entén per petxina (“valva” o “conxa de mol·lusc”) l’element estructural en forma de triangle curvilini, còncau, invertit, que resol la connexió entre la base d’una cúpula o d’un cimbori i els espais inferiors poligonals (en general, quadrats).

[2] El component hel·lenístic l’aportà en primera instància Pau de Tars i els seus seguidors (p.ex., l’evangelista Lluc ‒autor, també dels Actes, Ac, o Fets dels Apòstols‒); eixa influència resultà decisiva perquè el cristianisme poguera arribar als gentils, fins el punt que alguns han adjectivat la nova religió com a cristianisme paulí o cristiano-paulisme.

[3] https://revistasao.cat/linici-de-lany-liturgic-ladvent-i-sant-ambros-de-mila/

[4] https://revistasao.cat/sant-jeroni-la-vulgata-i-el-dia-internacional-de-la-traduccio/

[5] Marrajos i californios són les dues confraries més importants de la Setmana Santa de Cartagena.

[6] https://revistasao.cat/els-angels-protectors-i/

[7] https://revistasao.cat/mite-religions-i-art-sant-gabriel-missatger-de-deu/

[8] https://revistasao.cat/els-angels-ii-langel-custodi-una-advocacio-civica-i-religiosa/

[9] https://revistasao.cat/sant-joan-el-zenit-del-cicle-solar/

[10] https://revistasao.cat/la-mare-de-deu-agost/

[11] https://revistasao.cat/la-coronacio-de-pedra/

[12] En forma part de la litúrgia de la nit de Nadal a Ciutat de Mallorca, l’Alguer (Sardenya), València, Algemesí, Teulada, Gandia, Ontinyent, Sueca, Vic, Barcelona, Lleida…

[13] El cant de la Sibil·la https://www.youtube.com/watch?v=D0GQSf9WlJs

[14] Cal  no confondre aquesta Jael amb el profeta menor Joel, la imatge del qual es pot admirar en la volta de la Capella Sixtina.

[15] https://revistasao.cat/pentecosta-maig/

[16] https://www.diarilaveu.com/veu/48914/41-aster-ester-vanessa-mes-que-noms

[17] https://ca.wikipedia.org/wiki/Jael, / https://es.wikipedia.org/wiki/Yael

Inscriu-te al nostre butlletí

Top